el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

10 de juny 2012

LLORENÇ BARRACA

Si també voleu llegir la seva biografia, aquí.
  • Quan vas fer aquell primer pas, on dius m’atreveixo a publicar el que he escrit?
Va ser una mica per casualitat. La novel·la la vaig enllestir fa més d'un any i mig, més com un “divertimento” que no pas amb intenció de publicar-la. Un dia, va sortir el tema en una conversa amb una amiga lectora i li vaig deixar el mecanoscrit. Per a sorpresa meva li va agradar molt i em va animar a publicar-la.
Després ja vaig ser jo qui li vaig demanar a altres amics i coneguts que em donessin el  seu parer, i tots van coincidir en que era una obra publicable.
La meva dona, persona molt lectora, també va tenir un pes decisiu per fer-me decidir a  donar el pas.
  • Com t’organitzes a l’hora d’escriure, dediques moltes hores a l’escriptura?
Quan feia la novel·la hi dedicava més o menys una hora al dia. Normalment a mitja tarda amb excepció dels dissabtes i diumenges que ho feia al matí. A vegades, quan agafava el fil, aquesta hora es convertia en dues o tres.
  • I a la lectura? Creus que per saber escriure bé cal haver llegit molts llibres?
En el meu cas diria que sí. Tant la meva dona com jo mateix llegim força i suposo que alguna cosa en queda.
  • De quins llibres diries que en tens un record especial?
De molts;
De petit tinc un record molt especial de les novel·les d'Enid Blyton, en especial de les aventures dels Set Secrets. A l'etapa adolescent em va marcar molt el Mecanoscrit del segon origen d'en Pedrolo.
Una de les novel·les que més m'ha agradat ha estat “La Ciudad de los Prodigios” de l'Eduardo Mendoza, pel detall com descriu la Barcelona de principis de segle XX.
També en conservo un record molt especial de “El procés” d'en Kafka, curiosament una obra inacabada.
  • És difícil que et publiquin un llibre, creus que “qui no te padrins no menja mona”?
És molt difícil que et publiquin. Suposo que en època de crisi les editorials consolidades aposten per valors segurs i es molt difícil que donin oportunitats a autors inèdits. En quan als padrins deu ser com tot, sempre va bé tenir-ne.
  • Molts escriptors fan promoció del llibre amb presentacions, entrevistes... Aquest és el teu primer llibre, com t’has plantejat aquesta promoció?
La veritat és que no m'he plantejat un “pla de marqueting” específic. Crec que es important donar la informació i desprès ha de ser el lector qui decideixi si l'obra agrada o no.
De moment he fet un blog on intento explicar  la novel·la. Hi he posat uns fragments i unes quantes opinions, així com un apartat on penjo els enllaços de les entrevistes, ressenyes....Tot amb la finalitat que sigui el lector potencial qui pugui jutjar.
Malgrat tinc embastades un parell de presentacions, i diverses entrevistes a la ràdio i a televisions locals, crec que el que realment funciona és el “boca orella” i en el nostre món el “boca orella” globalitzat és a Internet, on una persona de la Cerdanya pot conèixer l'opinió d'un lector del Montsià sense moure's de casa, i per això crec que “blogs” d'opinió literària, com aquest, juguen un important paper en la difusió d'una obra escrita.
  • Tant els “números” que ens presentes al llibre com el seguiment de la investigació és molt detallada, has necessitat molt assessorament?.
Es evident que en certs temes he buscat l'assessorament de persones expertes. També he consultat diversa documentació i articles periodístics que parlaven sobre temes específics que, d'una manera o altre, tenen presència a la línia narrativa de la novel·la.
De tota manera com que l'obra està ambientada en un futur proper m'he pogut permetre el luxe de “volar coloms” sense por a falsejar dates i/o esdeveniments històrics, la qual cosa m'ha donat un important marge de llibertat a l'hora d'escriure.
  • Ens veus en el futur del teu llibre o tens esperances que no ho endevinis del tot?
Espero i desitjo que el nostre futur res tingui a veure amb el que descric a la novel·la i estic convençut que tindrem prou capacitat com per sortir-nos-en. 
De tota manera la meva idea era crear un escenari, on malgrat es descriu una societat caòtica, miserable, extremadament materialista i individualista, sigui percebuda pel lector, no com una cosa llunyana sinó, com una realitat que es podria arribar a donar si no  fem res per evitar-ho. 
  • Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t’agradaria contestar?.
La veritat és que de  moment es un tema que encara no m'he plantejat. Les entrevistes que m'han fet fins el moment han estat totes molt correctes i jo he estat encantat de respondre a totes les preguntes que m'han fet.