el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

19 d’ag. 2011

XAVIER GARCIA

Si voleu llegir la seva biografia: aquí

  • Escriure, fins ara, no era la teva activitat principal. Quan et decideixes a dedicar-hi una part important del teu temps i tirar endavant una novel·la? 
Certament, escriure no és la meva activitat principal, malgrat que des de molt petit la lectura ha estat una de les meves passions: novel·la d’aventures, novel·la històrica, narrativa nàutica... Fa uns anys, vaig veure un documental al canal 33 on es parlava del dissortat destí d’uns deportats republicans al camp d‘extermini de Mauthausen. Va ser aleshores quan vaig escriure la novel·la. Imagino que va ser la manera que vaig triar per enfocar la ira que aquest documental em va provocar. 

    • És una novel·la molt ben documentada i amb molts detalls. Quant temps has tardat a escriure-la?
    Uns quatre anys, aproximadament. Com bé dius, primer de tot em vaig haver de documentar. En tenir clars i ben situats els elements històrics (personatges, escenaris de la nostra història,...) vaig iniciar la novel·la, dedicant el poc temps lliure que la meva activitat professional em deixava.

    • Les novel·les històriques tenen un cert públic i n’hi ha una bona quantitat. Tot i que aquesta està situada en l’actualitat, la història té molt protagonisme en la trama. No et va fer por endinsar-te en un entramat tant complicat en el teu primer llibre?
    Em va fer molt respecte, però tenia la motivació d’escriure sobre un episodi molt dissortat de la nostra història. Per altra banda, el fet d’afegir altres fragments de la nostra història com ara el modernisme o els càtars que lliguessin de manera harmònica amb la trama principal va resultar un repte afegit.   

    • No sent la teva activitat principal, resulta difícil treure temps per escriure?
    Totalment. Només puc emprar estones mortes o del meu lleure, normalment durant els caps de setmana. En aquest cas, però, es va donar la circumstància que durant el temps que vaig escriure aquesta novel·la estava treballant arreu d’Europa, i tenia moltes estones mortes entre aeroports i hotels, i això em va donar el temps extra que necessitava.

    • Com a curiositat, escrius directament a l’ordinador, en un quadern, en els tovallons de paper de les cafeteries (això últim és broma)?
    No vas gaire desencaminada amb això dels tovallons de paper. Les primeres notes les passava al primer paper que trobava a mesura que se m’acudien elements de la trama. Després vaig fer un primer guió amb la descripció dels personatges i l’argument a un full en blanc i emprant un bolígraf. A partir d’aquí vaig anar arrodonint la versió final del guió directament a l’ordinador. Un cop fet això, vaig iniciar l’escriptura capítol a capítol. Un cop vaig tenir la primera versió, vaig anar fent revisions successives polint el resultat final.

    • Ets dels que llegeixen molts llibres? De quins diries que en tens un record especial?
    M’encanta llegir. Destacaria la nissaga de narrativa nàutica d’en Patrick O’Brian (Capità de Mar i Guerra), l’obra sencera de Jules Verne, Alexandros de Valerio Massimo Manfredi o la trilogia sobre les vides d’Hannibal i Scipion feta per Santiago Posteguillo.

    • Tenim la feina feta, ara ve la publicació. És la teva primera novel·la. Va resultar llarg el camí per aconseguir que la publiquessin?
    Doncs una mica, fins que vaig contactar amb l’editorial Setzevents. Val a dir que fins ara només està publicada en català i, que properament, un cop acabi la revisió que estic fent al castellà, mirarem de repetir el procés i trobar editorial per la versió en castellà.

    • Presentacions, entrevistes... Com ho portes?
    Francament, m’agrada més escriure, però sense promoció, el que escrius no arriba al lector, per tant és necessari fer la promoció ben feta.

    • Creus que es necessari aquest contacte amb els lectors?
    Totalment. D’altra manera és molt difícil que arribi al lector final.
      • La majoria sou reticents a parlar de futurs llibres, però ho he de preguntar. Hi ha algun altre projecte en camí?
      Ara estic acabant la versió en castellà de “El Secret dels Bons Homes”. Un cop l’acabi, tinc pensat escriure una obra dins del gènere de novel·la negra, basada en unes experiències que vaig tenir en un període de la meva vida en la que vaig viure a Buenos Aires.

      • Per acabar, quina és la pregunta que t’agradaria que et fessin i encara no t’han fet?
      Més que una pregunta que no m’hagin fet...m’agradaria destacar que la novel·la treballa amb referents propis, del nostre país i de la nostra cultura. Tenim una història, uns personatges, uns herois que ja els voldrien a altres llocs. A Hollywood tindrien material per fer pel·lícules durant molt de temps!

      Si teniu alguna pregunta més, la podeu deixar als comentaris i ell les anirà contestant.