el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

20 maig 2014

DAVID LLORENTE

Si primer voleu conèixer una mica millor l'escriptor: aquí



  • No es la primera novela que escribes, ¿qué te llevo a escribir este libro con un estilo tan peculiar?
Todas las novelas que he escrito (según se dice por ahí) tienen un estilo peculiar. Para contestar a tu pregunta, te diré que tengo más de diez borradores de Te quiero porque me das de comer, cada uno de ellos con un estilo diferente. Con párrafos, sin párrafos, con la puntuación normal, con dos puntos, con diálogos, sin diálogos, con un narrador, con varios narradores… Al final me di cuenta de que la novela solamente funcionaba con el estilo que al final dejé.
  • ¿Cómo venderías este estilo para que la gente se atreva a leerlo, para que no se rinda en la primera página?
Sinceramente, yo me rindo en muchas de las primeras páginas de las novelas. El motivo es, precisamente, no encontrar nada diferente. La novela es el espacio literario de la libertad. La regla es la ausencia de reglas. Puedes dar rienda suelta a tu creatividad (si la tienes). ¿Por qué, entonces, ceñirnos a lo de siempre (narrador neutro, omnisciente, párrafos cortitos, capítulos numerados, descripción física de personajes, diálogos sangrados a la izquierda, el protagonista…)? Y, ojo, si hablamos de novela negra, la técnica narrativa es un corsé todavía más apretado, tanto que no te deja ni respirar. ¿Cómo vender este estilo? Yo creo que si el escritor se siente diferente escribiéndola así, el lector se sentirá diferente leyéndola.
  • En todo momento sabemos quién es el asesino de la historia central, pero en el libro hay muchos posibles candidatos a cometer sus propios crímenes ¿Crees que todos somos asesinos en potencia y sólo es necesario un “clic” para que el instinto asesino sea activado?
Para poder llevar a cabo esta novela, estuve leyendo mucho e informándome acerca de la psicología de los asesinos en serie. Parece ser que muchos de los psicópatas no cometen ningún crimen en su vida, pero no porque no se atrevan a hacerlo, sino porque, sencillamente, no entra en sus planes. En el momento en que piensen que les conviene asesinar, lo harían sin ningún problema. La mayoría de ellos, además, tiene una inteligencia muy por encima de lo común, de manera que es muy difícil descubrirlos. Pero, dejando al margen a este tipo de personas, no creo que a una persona normal solamente le haga falta un clic para convertirse en un asesino. Lo que pasa es que a veces la vida te lleva al límite, y un hombre desesperado realiza acciones desesperadas.
  • En el comentario del libro escribo que parecía que habías abierto la caja de Pandora, en un Tweet durante la lectura del libro me respondías que la caja ya estaba abierta. ¿La gente quiere leer una realidad tan dura o prefiere escudase en lecturas que les proporcionen un escape de ésta?
Claro, ésa es justamente la pregunta de las preguntas. El escritor, sin embargo, no debe formulársela porque corre el riesgo de traicionarse a sí mismo. Yo miro a mi alrededor, leo los periódicos, veo la televisión, me informo de lo que está pasando en el mundo en este espacio de tiempo que me ha tocado vivir, y no se me ocurre ni por un momento que el detective vaya a encontrar al asesino. El detective dedicará el esfuerzo justo para intentar dar con él (mientras se interesa más por sus propios asuntos) y el asesino siempre saldrá impune. Lo contrario, es decir, el detective que al final lo soluciona todo, sería una literatura adormecedora y falsa. No podemos/debemos olvidar que la novela negra deriva claramente de la novela social, y la novela social se sostiene sobre las bases del testimonio y la denuncia. Si vas a cerrar los ojos a la realidad, no hagas novela negra. Si vas a hacer que al final impere la paz y la justicia, mejor dedícate a la ciencia-ficción.
  • El libro está escrito con una simultaneidad de escenas y frases intercaladas impresionante. Tú escribes y diriges obras de teatro, ¿te has imaginado como podría ser el libro en película?

Lo que no me puedo imaginar es adaptarla al teatro y subirla a un escenario. Eso no. Pero imaginarme cómo quedaría en una película sí que lo he hecho. Incluso (si se diera el caso) podría meterme a escribir el guión (o al menos un borrador del guión). Incluso sé a quién elegiría para hacer de Max Luminaria.

  • ¿Qué te ha parecido la experiencia en que bloggers hayan leído el libro y opinado sobre él, antes de ser publicado?
Pues, mira, puedo asegurarte que ha sido una de las mejores experiencias que he tenido como escritor. Sobre todo por saber (a través de los twitts) la reacción del lector al tiempo que se está leyendo la novela. En qué se fija el lector, qué es lo que más le sorprende, lo que más o lo que menos le gusta, qué relación establece con Max Luminaria, qué se esperaban del final. Todo esto lo iban comentando MIENTRAS se leían la novela. Eso, para el escritor (o al menos para mí) es una información valiosísima. No hay que olvidar, además, que los bloggers son buenos lectores, con un enorme bagaje de libros leídos, con criterio literario y exigentes.
  • Ahora viene la parte de gira, presentaciones, contacto directo con los lectores o futuros lectores ¿te parece agotador o motivador?
Pues las dos cosas. Es cansado pero es bonito. Y por supuesto es necesario. Por supuesto me siento más cómodo escribiendo en mi casa o en una cafetería, pero esta otra parte que lleva consigo el hecho de publicar tampoco me desagrada, sobre todo si, de alguna manera, se establece un contacto con el público.
  • I para finalizar la pregunta que hago siempre: ¿Cuál es la pregunta que no te han hecho y te gustaría que te hicieran?
La literatura del siglo XX no se entiende sin la labor (en la sombra, a veces) del editor. Al lado (o detrás, o delante) de un gran escritor siempre ha habido un buen editor. No sé cómo sería la pregunta exactamente, pero debería referirse al tándem escritor-editor, a la relación que se establece entre ambos y que puede mejorar el rendimiento literario de un autor.

Si teniu alguna pregunta més la podeu deixar als comentaris i ell intentarà  passar per aquí a contestar-la.
 

6 set. 2013

ORIOL CANALS

Si voleu saber més sobre l'autor podeu llegir la seva biografia aquí
  • La teva carrera ha transcorregut per altres canals: publicitat, relacions públiques, comunicació... i ara escriptor. Aquest canvi de registre ha estat una cosa que es ve preparant des de fa temps o és més recent?
És recent, tot i que no ha estat un canvi, ho segueixo en paral·lel amb la meva feina al diari ARA. Sempre m'ha agradat escriure. Fins ara petites coses, articles, contes, però em vaig llençar a fer una novel·la fa poc més d'un any. Una experiència sensacional.
  • Ets un gran lector? Creus que per escriure s'ha d'haver llegit molt?
No ho sé si sóc un gran lector. Llegeixo tant com puc i no tant com voldria. Potser no és una resposta convencional, però no crec que per escriure s'hagi d'haver llegit moltíssim. Pots haver llegit moltes coses que no t'aportin res i poques que t'aportin molt. Llegir molt ajuda, però no crec que sigui indispensable.
  • De quins llibres creus que en tens un record especial?
De mols, però en diré tres: "Els tres mosqueters" d'Alexandre Dumas, "El psicoanalista" de John Katzenbach i "Dràcula" de Bram Stoker.
  • Com compagines l'escriptura amb les altres activitats laborals, com t'organitzes per tenir temps per l'escriptura?
Buf! Com puc. Acostumo a escriure quan estic tranquil, però amb el dia a dia vaig de bòlid i només recullo idees o agafo apunts. La meva feina al diari ARA em comporta tenir molt poc de temps lliure i per rematar-ho no sóc gens metòdic alhora d'escriure. M'agradaria ser-ho, però no en sóc. No puc escriure si estic trist i no puc escriure si no estic inspirat. Sense inspiració puc fer un article, però no pas un tram d'un llibre. Això sense cap mena de dubte em limita, però escriure és un cosa amb que m'ho passo pipa i vull que així continuï sent.
  • Com a curiositat, a l'hora d'escriure, ho fas directament a l'ordinador o potser t'inspira més fer-ho primer a mà?
Sempre a l'ordinador. Amb un paper i un bolígraf puc fer algun esquema, però és puntual. Davant la pantalla em sento més còmode per tot. Apart, tinc molt mala lletra, crec que el meu nebot de set anys té millor cal·ligrafia que jo. M'ha passat més d'una vegada que escric quelcom en un paper i al dia següent no entenc la meva lletra. Algun clatellot a classe de cal·ligrafia es van deixar de clavar-me.
  • No resulta fàcil que et publiquin un llibre i "Fills de Mara Mare" està a punt de ser publicat també en castellà. Va ser llarg el camí fins a la seva publicació?
Tinc la immensa sort de dir que no. Després d'entregar el manuscrit, l'Editorial Base només va trigar tres setmanes en dir-me que anàvem endavant. Després de pensar el llibre, documentar-me, viatjar al Vaticà, fer el guió i posar-me a escriure, que tot anés tan ràpid va ser una satisfacció molt gran. El resultat és que "Fills de Mala Mare" ha tingut molt bona acceptació entre els lectors i a la tardor fem el salt en castellà. És una alegria molt gran.
  • Molts escriptors fan promoció del llibre amb presentacions, entrevistes... Aquest és el teu primer llibre, com t'has plantejat aquesta promoció?
La promoció és bàsica. Per la meva feina sóc conscient que la promoció és bàsica. Si no surts a mitjans o et mous per xarxes socials, costa arribar al lector. M'he plantejat aquesta tasca de manera molt seriosa i és per això que el llibre ha estat recomanat per TV3, BTV, la Cadena Ser, RNE, La Vanguardia, El Periódico, l'ARA, el Punt Avui i la revista Sàpiens entre altres.
(I ara també a Tumateix Llibres... hehe)
  • T'agrada el contacte amb els lectors? El creus necessari?
M'agrada molt. El meu primer Sant Jordi signant llibres pels carrers de Barcelona va ser una experiència que no oblidaré mai. Que algú digui que ha passat una bona estona amb una cosa que has creat no té preu. Sempre els dic que em facin crítiques constructives. Saber de primera mà què diu la gent és vital per poder millorar. En realitat, com en tots els àmbits de la vida, has d'intentar saber en què pots millorar per progressar. Crec que molt en l'autocrítica i la crítica constructiva.
  • El pilar del llibre és un xantatge, però toca moltes temàtiques diferents. Una important és el Papa, la religió, el Vaticà... No et va fer por que això ja estigués una mica massa explotat i potser pogués fer enrere a possibles compradors del llibre?
En cap moment. Penso que un tema, per molt explotat que estigui, sempre pot tenir una altra volta de cargol. "Fills de Mala Mare" planteja una trama diferent de tots els llibres que s'han fet amb aquesta temàtica i això ha atrapat els lectors. Tot i que no hi combrego gens, l'entorn Vaticà em fascina. La Cúria, la plaça de Sant Pere, el Conclave i tot plegat, m'encanta. com a escenari per una trama és insuperable. Admeto que he tingut molta sort perquè la sortida del llibre va coincidir amb la renúncia de Ratzinger i el conclave que va escollir Bergoglio. Juro que no tenia cap font directe. Tot plegat ha sigut una d'aquelles casualitats de la vida.
  • La novel·la es fa molt creïble, els personatges, els llocs, la informàtica, les institucions... Saber-ho explicar de manera que connecti amb els lectors és mèrit de l'escriptor, per suposat, però ha estat necessària també una part d'investigació?
Sí, és clar. Vaig estar durant quatre dies, dotze hores al dia a la Ciutat Vaticà. Museus, jardins, plaça de Sant Pere, basílica, tot. Vaig parlar amb tanta gent com em va ser possible. Des de capellans fins a venedors de gelats, des de guàrdies vaticans fins a dones de la neteja. Em va sorprendre molt l'opacitat. A tots els nivells. Evidentment no vaig dir la veritat a la gent amb la que parlava perquè m'haguessin convidat a abandonar la Ciutat del Vaticà d'immediat. Oficialment estava fent un reportatge per al diari ARA. A la novel·la intento plasmar com, tant en l'actualitat com al llarg de la història, aquesta opacitat s'ha fet evident amb casos com la formació de la Banca Vaticana o la mort, podríem dir l'assassinat, de Joan Pau I.

  • Crec que ja tens algun altre projecte en camí, és així?
Sí, hi estic treballant. Com "Fills de Mala Mare" serà un thriller, però de temàtica diferent.
  • Quina pregunta no t'han fet encara i t'agradaria contestar?
Respecte el llibre: T'agradaria que es fes la pel·lícula de "Fills de Mala Mare"?
  • Bé doncs, ara ens l'hauries de respondre... T'agradaria que es fes la pel·lícula de "Fills de Mala Mare"?
Em tornaria boig. Crec que l'argument del llibre és ideal per a una pel·lícula. Té suspens morbo, acció, una trama intrigant i, sobretot, una bona història. Què més es pot demanar a una pel·lícula? Cineastes d'aquest país: Aquí teniu l'argument que us faria guanyar l'Oscar!

Si teniu alguna pregunta més, la podeu deixar als comentaris i ell les anirà contestant.

10 juny 2012

LLORENÇ BARRACA

Si també voleu llegir la seva biografia, aquí.
  • Quan vas fer aquell primer pas, on dius m’atreveixo a publicar el que he escrit?
Va ser una mica per casualitat. La novel·la la vaig enllestir fa més d'un any i mig, més com un “divertimento” que no pas amb intenció de publicar-la. Un dia, va sortir el tema en una conversa amb una amiga lectora i li vaig deixar el mecanoscrit. Per a sorpresa meva li va agradar molt i em va animar a publicar-la.
Després ja vaig ser jo qui li vaig demanar a altres amics i coneguts que em donessin el  seu parer, i tots van coincidir en que era una obra publicable.
La meva dona, persona molt lectora, també va tenir un pes decisiu per fer-me decidir a  donar el pas.
  • Com t’organitzes a l’hora d’escriure, dediques moltes hores a l’escriptura?
Quan feia la novel·la hi dedicava més o menys una hora al dia. Normalment a mitja tarda amb excepció dels dissabtes i diumenges que ho feia al matí. A vegades, quan agafava el fil, aquesta hora es convertia en dues o tres.
  • I a la lectura? Creus que per saber escriure bé cal haver llegit molts llibres?
En el meu cas diria que sí. Tant la meva dona com jo mateix llegim força i suposo que alguna cosa en queda.
  • De quins llibres diries que en tens un record especial?
De molts;
De petit tinc un record molt especial de les novel·les d'Enid Blyton, en especial de les aventures dels Set Secrets. A l'etapa adolescent em va marcar molt el Mecanoscrit del segon origen d'en Pedrolo.
Una de les novel·les que més m'ha agradat ha estat “La Ciudad de los Prodigios” de l'Eduardo Mendoza, pel detall com descriu la Barcelona de principis de segle XX.
També en conservo un record molt especial de “El procés” d'en Kafka, curiosament una obra inacabada.
  • És difícil que et publiquin un llibre, creus que “qui no te padrins no menja mona”?
És molt difícil que et publiquin. Suposo que en època de crisi les editorials consolidades aposten per valors segurs i es molt difícil que donin oportunitats a autors inèdits. En quan als padrins deu ser com tot, sempre va bé tenir-ne.
  • Molts escriptors fan promoció del llibre amb presentacions, entrevistes... Aquest és el teu primer llibre, com t’has plantejat aquesta promoció?
La veritat és que no m'he plantejat un “pla de marqueting” específic. Crec que es important donar la informació i desprès ha de ser el lector qui decideixi si l'obra agrada o no.
De moment he fet un blog on intento explicar  la novel·la. Hi he posat uns fragments i unes quantes opinions, així com un apartat on penjo els enllaços de les entrevistes, ressenyes....Tot amb la finalitat que sigui el lector potencial qui pugui jutjar.
Malgrat tinc embastades un parell de presentacions, i diverses entrevistes a la ràdio i a televisions locals, crec que el que realment funciona és el “boca orella” i en el nostre món el “boca orella” globalitzat és a Internet, on una persona de la Cerdanya pot conèixer l'opinió d'un lector del Montsià sense moure's de casa, i per això crec que “blogs” d'opinió literària, com aquest, juguen un important paper en la difusió d'una obra escrita.
  • Tant els “números” que ens presentes al llibre com el seguiment de la investigació és molt detallada, has necessitat molt assessorament?.
Es evident que en certs temes he buscat l'assessorament de persones expertes. També he consultat diversa documentació i articles periodístics que parlaven sobre temes específics que, d'una manera o altre, tenen presència a la línia narrativa de la novel·la.
De tota manera com que l'obra està ambientada en un futur proper m'he pogut permetre el luxe de “volar coloms” sense por a falsejar dates i/o esdeveniments històrics, la qual cosa m'ha donat un important marge de llibertat a l'hora d'escriure.
  • Ens veus en el futur del teu llibre o tens esperances que no ho endevinis del tot?
Espero i desitjo que el nostre futur res tingui a veure amb el que descric a la novel·la i estic convençut que tindrem prou capacitat com per sortir-nos-en. 
De tota manera la meva idea era crear un escenari, on malgrat es descriu una societat caòtica, miserable, extremadament materialista i individualista, sigui percebuda pel lector, no com una cosa llunyana sinó, com una realitat que es podria arribar a donar si no  fem res per evitar-ho. 
  • Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t’agradaria contestar?.
La veritat és que de  moment es un tema que encara no m'he plantejat. Les entrevistes que m'han fet fins el moment han estat totes molt correctes i jo he estat encantat de respondre a totes les preguntes que m'han fet.

19 ag. 2011

XAVIER GARCIA

Si voleu llegir la seva biografia: aquí

  • Escriure, fins ara, no era la teva activitat principal. Quan et decideixes a dedicar-hi una part important del teu temps i tirar endavant una novel·la? 
Certament, escriure no és la meva activitat principal, malgrat que des de molt petit la lectura ha estat una de les meves passions: novel·la d’aventures, novel·la històrica, narrativa nàutica... Fa uns anys, vaig veure un documental al canal 33 on es parlava del dissortat destí d’uns deportats republicans al camp d‘extermini de Mauthausen. Va ser aleshores quan vaig escriure la novel·la. Imagino que va ser la manera que vaig triar per enfocar la ira que aquest documental em va provocar. 

    • És una novel·la molt ben documentada i amb molts detalls. Quant temps has tardat a escriure-la?
    Uns quatre anys, aproximadament. Com bé dius, primer de tot em vaig haver de documentar. En tenir clars i ben situats els elements històrics (personatges, escenaris de la nostra història,...) vaig iniciar la novel·la, dedicant el poc temps lliure que la meva activitat professional em deixava.

    • Les novel·les històriques tenen un cert públic i n’hi ha una bona quantitat. Tot i que aquesta està situada en l’actualitat, la història té molt protagonisme en la trama. No et va fer por endinsar-te en un entramat tant complicat en el teu primer llibre?
    Em va fer molt respecte, però tenia la motivació d’escriure sobre un episodi molt dissortat de la nostra història. Per altra banda, el fet d’afegir altres fragments de la nostra història com ara el modernisme o els càtars que lliguessin de manera harmònica amb la trama principal va resultar un repte afegit.   

    • No sent la teva activitat principal, resulta difícil treure temps per escriure?
    Totalment. Només puc emprar estones mortes o del meu lleure, normalment durant els caps de setmana. En aquest cas, però, es va donar la circumstància que durant el temps que vaig escriure aquesta novel·la estava treballant arreu d’Europa, i tenia moltes estones mortes entre aeroports i hotels, i això em va donar el temps extra que necessitava.

    • Com a curiositat, escrius directament a l’ordinador, en un quadern, en els tovallons de paper de les cafeteries (això últim és broma)?
    No vas gaire desencaminada amb això dels tovallons de paper. Les primeres notes les passava al primer paper que trobava a mesura que se m’acudien elements de la trama. Després vaig fer un primer guió amb la descripció dels personatges i l’argument a un full en blanc i emprant un bolígraf. A partir d’aquí vaig anar arrodonint la versió final del guió directament a l’ordinador. Un cop fet això, vaig iniciar l’escriptura capítol a capítol. Un cop vaig tenir la primera versió, vaig anar fent revisions successives polint el resultat final.

    • Ets dels que llegeixen molts llibres? De quins diries que en tens un record especial?
    M’encanta llegir. Destacaria la nissaga de narrativa nàutica d’en Patrick O’Brian (Capità de Mar i Guerra), l’obra sencera de Jules Verne, Alexandros de Valerio Massimo Manfredi o la trilogia sobre les vides d’Hannibal i Scipion feta per Santiago Posteguillo.

    • Tenim la feina feta, ara ve la publicació. És la teva primera novel·la. Va resultar llarg el camí per aconseguir que la publiquessin?
    Doncs una mica, fins que vaig contactar amb l’editorial Setzevents. Val a dir que fins ara només està publicada en català i, que properament, un cop acabi la revisió que estic fent al castellà, mirarem de repetir el procés i trobar editorial per la versió en castellà.

    • Presentacions, entrevistes... Com ho portes?
    Francament, m’agrada més escriure, però sense promoció, el que escrius no arriba al lector, per tant és necessari fer la promoció ben feta.

    • Creus que es necessari aquest contacte amb els lectors?
    Totalment. D’altra manera és molt difícil que arribi al lector final.
      • La majoria sou reticents a parlar de futurs llibres, però ho he de preguntar. Hi ha algun altre projecte en camí?
      Ara estic acabant la versió en castellà de “El Secret dels Bons Homes”. Un cop l’acabi, tinc pensat escriure una obra dins del gènere de novel·la negra, basada en unes experiències que vaig tenir en un període de la meva vida en la que vaig viure a Buenos Aires.

      • Per acabar, quina és la pregunta que t’agradaria que et fessin i encara no t’han fet?
      Més que una pregunta que no m’hagin fet...m’agradaria destacar que la novel·la treballa amb referents propis, del nostre país i de la nostra cultura. Tenim una història, uns personatges, uns herois que ja els voldrien a altres llocs. A Hollywood tindrien material per fer pel·lícules durant molt de temps!

      Si teniu alguna pregunta més, la podeu deixar als comentaris i ell les anirà contestant.

      13 maig 2011

      EDUARDO ROCA


      Si voleu primer llegir la biografia: Aquí
      • És el teu primer llibre. Quan decideixes que, el que possiblement feia molt temps s’estava treballant, ha de sortir a la llum?
      Crec que mai s’acaba d’escriure un llibre. Tot i així, quan he acabat una primera versió, la reviso i reviso i reviso... després de llegir-la una última vegada i veure que no puc millorar-ho, la torno a llegir una vegada més i llavors... que vegi la llum!

      • Et va resultar complicat publicar el llibre?
      La veritat és que vaig tenir molta sort, perquè Martínez Roca es va interessar molt des del principi. La història i la manera de tractar-la van agradar. Jo no m’ho podia creure, una editorial tan important…

      • L’escriptura no és la teva única ocupació. Escrius cada dia, o quan et visita la inspiració?
      Cada dia busco un forat per escriure, però això no significa que el que escric cada dia sigui profitós. Crec que és important mantenir una rutina i una disciplina per aconseguir alguna cosa més enllà d’unes poques idees.

      • Es diu que per escriure bé, s’ha d’haver llegit molts llibres. Llegeixes molt?
      Sempre que puc. He de llegir per qüestions professionals sobre temes molt concrets, però la pulsió de la lectura sempre m’ha perseguit, des de jove.

      • De quins llibres ens podries dir que en tens un record especial?
      Vaig començar amb els clàssics d’aventures com La illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, (suposo que com tots els nens), però a mesura que vaig anar creixent em vaig aficionar a la diversitat de gèneres. De La ciudad de los prodigios, de l’Eduardo Mendoza, em va agradar molt la seva crítica despietada de la societat, el seu humor àcid i la seva manera sardònica de reflectir les relacions humanes. Però si demà em tornessis a preguntar, probablement recordaria d’uns altres títols.

      • Hi ha gent que troba similitud entre el teu llibre (el pas de l’escriptura manual a la impremta), amb l’època en que vivim, on perilla el llibre tal i com el coneixem per deixar pas a les noves tecnologies. Què en penses dels llibres electrònics, perjudicaran el llibres i de retruc als escriptors? Creus que els llibres en paper estan realment en perill d’extinció?
      Jo veig la desaparició del llibre com a format físic molt lenta. Tot i que és molt més pràctic el llibre electrònic, crec que sempre hi haurà amants del llibre tradicional, del seu aroma, del seu tacte, d’un gest tan senzill com és ara passar una pàgina. Pel que fa als escriptors, no crec que es vegin tan perjudicats, o més del que estan ara, en realitat: si ho penses bé, el percentatge d’autors que publiquem és molt petit. Els que sí em preocupen són els meus amics els llibreters, suposo que ells seran els que més pèrdues estiguin vivint. En un món ideal podríem conviure tots junts sense cap punt negatiu.

      • La majoria d’escriptors han de fer una mica de “gira” de promoció, presentació del llibre, programes televisius i radiofònics... no se si ha estat aquest el teu cas. Com ha estat la teva promoció? Sent el teu primer llibre, com ho has viscut?
      És un tema complicat. Les meves altres ocupacions professionals m’obliguen a fer la promoció des de la distància. A més, a l’editorial m’han donat un bon suport en aquest aspecte i han potenciat la promoció sobre el text, no sobre mi, per evitar personalismes, etc.

      • “El taller de los libros prohibidos” ha estat tot un èxit. Hi ha algun altre projecte en camí?
      Ja fa temps que li dono voltes a un tema, hi estic treballant...

      • Per acabar sempre faig aquesta pregunta: Quina és la pregunta t’agradaria contestar?
      Aquesta sí que és difícil... O potser no: qualsevol que em vulgui fer un lector de la meva novel·la.
      De fet, em pot trobar al facebook i al meu bloc http://eltallerdeloslibrosprohibidos.blogspot.com/, on tothom qui ho desitgi pot contactar amb mi per preguntar allò que sigui, mitjançant el correu eduardoroca.mr@gmail.com. M’agrada molt mantenir aquest contacte tan proper.

      30 set. 2010

      SALVADOR MACIP



      Si primer voleu repassar la seva biografia: aquí
      • Llegint la teva biografia es pot pensar que ets hiperactiu: científic, escriptor, músic... En canvi veient-te sembla que siguis molt tranquil. Com és en Salvador Macip?
      Una combinació de les dues coses, suposo. Sóc hiperactiu, això no ho puc negar, però a la vegada procuro prendre-m'ho tot amb calma. Sempre intento trobar l'equilibri.
      • Català del món, ets de Blanes has viscut als Estats Units, ara vius a Anglaterra... On es viu millor i on es treballa millor?
      Les condicions per viure bé i treballar bé no sempre es donen al mateix lloc, per desgràcia. Si et dediques a la ciència, de vegades has de sacrificar una cosa per l'altra. A Nova York es treballa molt intensament i també és un lloc fantàstic per viure. Però és una ciutat que pot acabar esgotant-te i té un clima bastant dur. Ara a Anglaterra estic gaudint de la pau del camp, que no està gens malament per variar, però aquí també hem de suportar el mal temps. La veritat és que com el Mediterrani i el meu poble no hi ha res!
      • Tenim potser una imatge dels científics molt seriosa, en canvi sembla que tu trenques els esquemes. Els llibres que escrius son de temes tan diferents que sorprèn. Uns son infantils; a Mugrons de Titani, tot i ser guanyador d'un premi eròtic és ciència ficció en estat pur i també amb tocs d'humor; El rei del mon, violència i hip hop als carrers de Nova York; dos llibres científics, que personalment crec que estan molt ben explicats perquè la gent "normal"es posi al dia amb la ciència; i ara ens fas un "mixte" de ciència i ciència ficció. Tot això sembla un batibull d'idees força diferents. Si et fessin triar (deixant a part que la teva feina principal és la ciència) et podries decidir per una temàtica?
      No. Escric sobre els temes que m'agraden. És cert que són variats, però això només reflecteix els meus gustos i la meva forma de ser. Si m'hagués de centrar només en un ho trobaria molt avorrit, de la mateixa manera que quan llegeixo no em quedo només amb un gènere o un tipus de llibre. Crec que la riquesa, com a lector i escriptor, està precisament en la varietat. A aquestes alçades ja tinc un estil que és reconeixible, sens dubte, però m'agrada aplicar-lo a àmbits com més diversos millor. Tots els llibres per mi són un repte i un aprenentatge, per això procuro que cada projecte nou que començo sigui diferent a l'anterior. Espero que els meus lectors ho apreciïn. Jo almenys sóc dels qui els agrada ser sorpresos.
      • Com t'organitzes per arribar a tot, feina, blogs, llibres... família... Sembla que hagis descobert la manera d'allargar el temps.
      Tant de bo! Sí que sé aprofitar-lo bé. Sóc disciplinat, i a més treballo ràpid i dormo poc. Es l'única manera que he descobert de poder dedicar-me a tot el que m'agrada: investigar, escriure, tocar música, gaudir de la meva família... La majoria de gent podria fer més coses de les que fa si s'ho proposés. Només cal tenir-ne ganes i ser conscients de tot el temps que malgastem en coses improductives al llarg del dia...
      • Has dit algun cop que ets bastant perfeccionista amb els teus llibres. Escrius cada dia, o quan et visita la inspiració?
       Abans solia esperar el moment adequat per posar-me a escriure. Al final he acabat descobrint que no em cal. Com que tinc poc temps per poder escriure, si no l'aprofito no avanço. La necessitat és per a mi la millor musa. Com a part de la meva rutina ara escric dues o tres hores al dia de mitjana, normalment quan tothom ja dorm i la casa està en silenci. Pot sonar com una obligació, però com que m'ho passo bé per mi no és cap sacrifici.
      • Es diu que per escriure bé, s'ha d'haver llegit molts llibres. Llegeixes molt?
      Per escriure bé s'ha d'escriure molt. Només aprens cometent errors. No sóc molt partidari de classes, tallers i manuals, per exemple. És cert que hi ha gent que escriu bé de forma natural i a altres que els costa més trobar el punt, però la millor manera és llençar-s'hi  i escoltar les crítiques.
      L'altre ingredient és llegir tant com es pugui, és clar. Aprens molt veient com els altres resolen els problemes. Jo llegeixo bastant, però no sempre és fàcil trobar el temps per llegir i escriure. Diria que si s'ha de triar una sola cosa, la segona és més important per mi per progressar com a escriptor.
      • De quins llibres ens podries dir que en tens un record especial?
      Dels que vaig llegir durant la meva infantesa i joventut, que són els que em van marcar una mica com a lector i a la llarga, com a escriptor. La sensació única d'estar descobrint un món nou es va perdent amb el temps. Guardo molts bons records dels llibres d'Els grumets de la galera, per exemple, que llegia amb set o vuit anys, de les novel·les d'Emili Teixidor, Mercè Canela, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Josep Albanell, Miquel Obiols, Joan Barceló... Em sembla que són escriptors que han influït molt tota una generació de catalans.
      • Que en penses de l'atac massiu de llibres que es produeix per St. Jordi on tothom aprofita per publicar llibres: homes del temps, presentadors, humoristes... és la millor època o millor fer-ho fora de temps, quan no hi ha tanta massificació?
      Els meus editors solen programar els meus llibres fora de l'època de Sant Jordi precisament per aquest motiu hi ha tanta oferta que a menys que siguis molt conegut les novetats se t'empassen. A mi em sembla bé El que escric no va necessàriament adreçat als qui remenen llibres només un cop l'any. Es bo que la gent compri llibres, és clar, però més bo encara és que se'ls llegeixi. I ja posats a demanar, que en llegeixi d'una certa varietat i qualitat, no només els "lleugers" que sembla que saturen el mercat per Sant Jordi i Nadal.
      • Dos dels teus llibres son de divulgació científica, creus que és bo que estiguem tan informats sobre les malalties, epidèmies, pandèmies... o correm el risc de tornar-nos una mica paranoics?
       El coneixement és imprescindible per evitar que ens manipulin, i d'això n'hem tingut un bon exemple durant la darrera pandèmia de grip: la gent s'empassava qualsevol cosa que llegia a Internet perquè no tenia els elements per prendre decisions de manera crítica. Per això crec que és imprescindible que els científics sortim al carrer a divulgar. És part del nostre deure amb la societat que ens paga per investigar. És cert que un efecte secundari pot ser la paranoia, però això es cura amb més informació, no amb menys.
      • Ets un usuari constant de les noves tecnologies. Que en penses del e-book, perjudicaran el llibre tal com el coneixem fins ara i de retruc als escriptors?
      L'impacte del llibre digital serà important, però no crec que revolucioni el món literari de la mateixa manera que els mp3 han canviat el panorama musical. Això sí: s'hauran d'ajustar unes quantes coses i la relació entre escriptors i editors pot canviar una mica. Encara és aviat per saber cap a on aniran les coses.
      Personalment m'agrada tenir els llibres a les mans, tocar-los, olorar-los, i veure'ls a la meva biblioteca, així que intentaré resistir-me tant com pugui a la conversió digital. Amb els discs em passa el mateix: prefereixo comprar-me´ls en CD. Suposo que deu ser perquè la meva generació ha crescut en un entorn analògic del quan sempre ens costarà desenganxar-nos del tot.
      Això no vol dir que no entengui els avantatges de les noves tecnologies. Tinc un reproductor de mp3 des que va sortir al mercat el primer model, i m'he llençat des del principi a fer el que es podria dir "literatura 2.0" a Internet amb els blogs, el facebook, el twitter, etc. Potser acabaré comprant-me un e-reader per emportar-me a tot arreu els llibres que ja tinc a la lleixa, per una qüestió de comoditat, però no m'imagino que un substitueixi l'altre.
      • La majoria d'escriptors han de fer una mica de "gira" de promoció, presentació del llibre, programes televisius i radiofònics... Això, fent balanç, et resulta divertit, enriquidor o és més aviat esgotador?
      Una barreja de tot. Al principi és divertit, al final és esgotador, i en tot moment és enriquidor. Aprens un munt de coses i coneixes molta gent interessant, però és molt intens. Per sort només passa un cop de tant en tant, perquè és una de les parts del món de la literatura que menys m'atrau. A petites dosis no està malament.
      • Creus que tenir el bloc ajuda a augmentar la venda de llibres?
       Per mi escriure un blog és una manera d'estar sempre practicant, de trobar la forma més interessant i directa de comunicar una idea, cosa que després repercuteix en com escric els meus llibres. A més, em serveix per poder saber com reaccionen els lectors. Veig el blog sobretot com una eina per a millorar-me com a escriptor. A part els blogs són una xarxa social, i gràcies a això he conegut gent molt interessant i m'he ficat en algun projecte que sinó m'hagués passat de llarg. Tot plegat crec que justifica de sobres l'esforç d'actualitzar periòdicament el blog. Si de retruc resulta que em serveix per donar a conèixer els meus llibres, doncs millor que millor.
      Aprofito per fer propaganda del que publico, és cert, però sobretot per què el procés creatiu forma part de les meves experiències i aventuretes, i això és un material perfecte per la mena de blog que faig. És una mica un efecte secundari, perquè la promoció de veritat al cap i a la fi l'organitza l'editorial. M'ho prenc més com si estigués explicant el darrer llibre que he escrit als meus amics que no com si el volgués vendre a un públic desconegut. Per això em sembla que les entrevistes als mitjans és més útil.
      • El teu bloc (BloGuejat) te molts seguidors, parles de temes molt diversos, també dels teus llibres. Aquest contacte directe amb els lectors ajuda? No fa una mica de "por" això de que et pugui dir tothom el que en pensa de la teva feina?
      Al contrari! Les crítiques són imprescindibles. Els escriptors escrivim per ser llegits, per tant ens va molt bé saber què pensen els lectors. Això no vol dir que els hagi de satisfer a tots, seria impossible. El meu primer objectiu és sempre escriure un llibre que m'agradi a mi. Per altra banda, l'escriptor que pensa que ho sap tot i que no pot aprendre res dels seus lectors està condemnat a no avançar. Les crítiques positives animen a seguir endavant i les negatives són les que et permeten progressar, per tant totes van bé. A aquestes alçades ja he aprés a no preocupar-me de les crítiques destructives que no tenen cap base raonable, que també n'hi ha.
      • Per acabar sempre faig aquesta pregunta: Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?
      "Per què escrius?" La resposta seria "perquè no em puc imaginar no fer-ho".